ARA JA HAN ARRIBAT LES PARAULES,
PARAULES QUE NO EM DEIES
PERQUÈ DEIES QUE NO EREN PAS
NECESSÀRIES,
QUE EN ELS TEUS GESTOS I EN LES TEVES ACCIONS,
TOT ES DEMOSTRAVA.
LES CONSIDERAVES PARAULES BANALS,
DE GENT ACOMODADA,
QUE CREIEN QUE AIXÍ ,
TOT ESTAVA FET.
UNA MOMENTÀNIA FELICITAT.
TOT ESTAVA FET.
UNA MOMENTÀNIA FELICITAT.
I PER AIXÒ, NO ME LES DEIES.
PERÒ JO INSISTIA, " DIGUEM- LES!".
I UN DIA SENTIN-TE
SEGUR DE TU MATEIX,
LES VAS DIR.
I LES REPETÍEM I LES REPETÍEM...
QUANTA FELICITAT EN QUE TOT ES PALPAVA
I TOT HO RECALCÀVEM!
ARA T'HAS ACOSTUMAT
A LES PARAULES,
COM AQUELLA GENT,
EN QUE NO ET VOLIES
CONVERTIR.
PERÒ AMOR,
JO JA NO LES VULL,
S'HAN CONVERTIT
EN UN SIMPLE "PROZAC",
MENTRE ENS ANEM SEPARANT,
UNA FELICITAT MOMENTÀNIA,
A UN GEST QUE NO ARRIBA MAI.
I JO , NO PARO DE RECORDAR LES PARAULES
QUE EM DEIES,
PER NO DIR-ME LES ALTRES PARAULES,
PARAULES "PROZAIQUES",
I UN BON MATÍ
T'AIXEQUES I ENTENS,
que les paraules,
I UN BON MATÍ
T'AIXEQUES I ENTENS,
que les paraules,
SI VAN SOLES,
NO TENEN SENTIT.
( TENIES RAÓ )
